Testimoni dels companys de la Unió de Pagesos

(Testimoni llegit per en Lluís Parés al final de l'enterrament)

Amic Miquel, company Miquel,

Hem demanat a la Julita poder dir avui unes paraules.

Tenim la necessitat de fer-ho perquè volem agrair-te la paciència que has tingut durant tants anys. Tots els dimarts, cada dimarts, sense faltar mai a cap reunió. Aguantant llargues reunions amb discussions, a vegades més amables, a vegades més aferrissades. Amb ma esquerra has sabut portar un grup de 10 pagesos, amb un caràcter, a vegades, no gens fàcil.

La teva constància ens ha de servir d’exemple. No has fallat mai a cap reunió, ni de la comarca, ni del Parc Agrari, ni a nivell nacional. El primer dissabte de cada mes a Vilafranca. Fins i tot quan la malaltia ja t’impedia conduir, vas seguir venint amb el cotxe dels companys.

Com que ens és difícil trobar paraules pròpies, les hem buscat en els poetes.

Des de jove et vas comprometre amb la lluita perquè enyoraves les primaveres lliures, per això et vas comprometre amb el moviment de les joventuts de l’Església i amb la Unió de Pagesos. És per això que t’hem portat aquest sarró dels primers anys de la Unió. Anys en els que vas emprendre el llarg viatge, que ha estat ple de coneixences, ple d’aventures, d’il·lusions i ple de lluites.

Però un trist atzar potser t’ha aturat, i t’ha fet caure a terra, abans d’hora. Et portem un pom de flors vermelles. Volen simbolitzar totes les teves lluites i les de totes les persones que formem la Unió de Pagesos.

Ara tens el privilegi de veure aquesta vall del Llobregat des de dalt de la carena, com tantes vegades l’hem pensat i somiat junts.

Ara que des de dalt de la carena pots veure la vall, ara pots triar com la vols veure.

Ara la pots veure sense la degradació a que l’ha portat el malentès progrés.

Ara la pots veure plena de pagesos i arbres fruiters.

Ara la pots veure amb el seu riu que, quan s’enfada, és cabalós i vermell.

Ara que tens aquest privilegi, a nosaltres ens provoca enyorança. Però també ens dóna força i empenta, i ens obliga a continuar la lluita que hem fet junts tots aquests anys, en la defensa de l’espai agrari.

El teu record ens encoratja a continuar, i sabem que estaràs present amb nosaltres.

Per això avui no et diem adéu, et diem: fins el dimarts que ve.


Sant Vicenç dels Horts, a 7 d’octubre de 2008