El camp, la teva passió.
La familia, la teva vida.
Persona de poques paraules; tranquil, afable, disposat a donar un cop de mà…
I per damunt de tot, un home bo, a qui sempre recordarem. Preguem…
Durant la malaltia hem passat dies de tot. El que no ens ha faltat mai és l’esperança. Primer en la guareció, després dèiem: Facis la vostra voluntat.
Et donem gràcies Senyor pel do de la Fe, que ha donat sentit a tot el que hem passat: als duotes, les pors, les alegries, l’acceptació de la realitat…
En tot moment t’hem sentit aprop i ens has donat coratge, pau i fortalesa.
Gràcies Senyor. Preguem…
Perquè siguem fidels al teu testimoni, tu que has estat el nostre pare, amic i mestre. Preguem…
Senyor, En aquests moments de dolor per la separació del Miquel, et donem gràcies pel do de la seva amistat, del seu testimoni de Fe, per haver pogut compartir tants moments de joia i també difícils a causa del seu comprimís i el seu amor a l’Església i al país, d’haver pogut compartir tantes hores d’alegria i d’angoixa amb la familia i els amics.
Concedèix-li, Senyor, de gaudir de la teva presència i que un dia poguem retrobar-nos tots junts al Cel.
Nosaltres volíem l’amic per sempre, però la vida no detura el seu curs.
Avui ens amara una tristor serena per l’amic que ens deixa. Aquest arbre tan gran, de fruits generosos i ombra acollidora, ja no hi és. En el buit
que queda hi posarem records, agraïment, tendresa, enyorança…
Ara volem manifestar una profunda gratitud per tot el que hem rebut d’en Miquel.
La nostra pregària és per ell; per tot el que ens ha donat; per la sòlida amistat que ens ha fet caminar junts molts anys i estimar-nos. Preguem…
Preguem per la Julita, el Marc, la Núria, el Francesc i la Susanna, i el Pau i el Jordi, perquè sàpiguen acceptar l’absència del Miquel amb la mateixa serenor amb la que ell va afrontar la seva malaltia. Que sapiguem acompanyar-los i fer-los costat en aquest difícil procés que ara comencen, trobant en cada moment les paraules i els gestos més reconfortants. Preguem.
Són moltes les celebracions, costellades, calçotades, dinars de Cap d’Any... que la família Margarit hem fet els darrers anys a Sant Vicenç. El menjador de baix de Can Reverter, de llarg el menjador més gran i més bonic de la família, ha estat l’espai ideal per poder-hi cabre tots. Els Reverter ens han cedit sempre generosament aquest espai, i perquè tots poguéssim disfrutar d’un bon àpat, el Miquel, com a amfitrió, ha estat sempre el primer en l’ingrata tasca de preparar les graelles i coure el menjar.Que aquest exemple de treball, sacrifici i dedicació silenciosa i abnegada pel gaudi dels altres, una constant en la seva vida, ens serveixi de model. Preguem.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada