Va morir Miquel Reverter, destacat activista d'Unió de Pagesos de la comarca
El passat 6 d'octubre va morir, victima de càncer, Miquel Reverter i Estrada, de 67 anys, pagès de Sant Vicenç dels Horts, persona molt vingulada a la nostra vila per raons de parentiu i de relació per la pròpia activitat de la pagesia. Durant més de 35 anys va ser present a la Fira de la Candelera amb una parada de planter d'arbres fruiters. De fet, ha estat l'últim viverista de pagès del Baix Llobregat. Precisament l'ant 1991 va pronunciar el pregó de la 140ena Fira a la sala del Foment, pregó que fou molt elogiat pel seu contingut didàctic sobre el món de la terra, específicament del Baix Llobregat.
Ha estat delegat comarcal del sindicat Unió de Pagesos i de la junta del Parc Agrari del Baix Llobregat, organisme composat per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i Unió de Pagesos.
En el seu vessant espiritual ha estat una persona de fe sòlida, compromesa i conseqüent. De jove, entre els anys 1966-1969 fou delegat diocessà de la JAC i coordinador a nivell de Catalunya, juntament amb la molinenca Julita Margarit, en la branca femenina, que després seria la seva esposa.
L'acte del comiat a la parròquia de Sant Vicenç fou molt concorregut -l'església va resultar del tot insuficient- i emotiu, amb la participació de persones properes que van ressaltar el seu tarannà bonomiós, modest i auster i les seves qualitats espirituals i humanes.
Miquel Rius
dimarts, 25 de novembre del 2008
dimecres, 12 de novembre del 2008
Text publicat a la revista d'ERC de Sant Vicenç dels Horts
Agraeixo als companys d’ERC-SVH que em deixin fer servir la nostra publicació per bolcar-hi sentiments i emocions personals, més enllà dels aspectes habituals estrictament vinculats amb aquesta revista. Els ho agraeixo i espero transmetre la sensació que, d’una manera o altra, tots compartim a ERC-SVH.
El Miquel Reverter va morir dilluns, 6 d’octubre. Dimarts, 7 d’octubre, la parròquia de Sant Vicenç Màrtir es va omplir de gom a gom, per retre-li un sentit homenatge de comiat. Un homenatge que no va deixar ningú indiferent.
«Coherent fins al final.» Amb aquestes paraules, la Julita recordava serenament una de les qualitats públiques més evidents del Miquel. Una qualitat tan absent avui dia...
A Sant Vicenç dels Horts, i a tot arreu, ens fan falta homes i dones, amb uns principis tan ben assentats com els que tenia el Miquel. Amb uns valors clars i valents. Amb la paraula justa en el moment precís. Honest i senzill. Admirable.
Estimava la terra i la treballava amb sentiment. I la tristor se’l menjava en silenci quan pensava en la transformació d’aquest poble, on cada parcel·la de camp esdevindrà un bloc de pisos. Estimava la terra i ha tornat a la terra.
Però ens ha deixat un exemple a seguir. Un exemple de lluita i perseverança. Un referent de qualitats humanes, en una època de prioritats materials. En un moment on només sabem veure la cara rendible de les coses, i no el pes dels sentiments i la grandesa de la humilitat.
Miquel, et trobarem a faltar, també des de la nostra petita barraca política, on mai ens va faltar el teu consell, amb paraules i amb silencis.
Tant de bo Sant Vicenç dels Horts tingués el privilegi de comptar amb polítics i dirigents de la teva talla. Tant de bo tots els que pretenem treballar per Sant Vicenç, des de qualsevol grup polític o entitat, fóssim capaços de trepitjar la terra amb la fermesa que tu ho feies. Sempre honestament i humilment. Amb coherència fins al final.
Gràcies per tot el que m’has ensenyat, sense saber-ho.
Visca la terra!
Imma Prat i Salvans
Regidora d’ERC-SVH
El Miquel Reverter va morir dilluns, 6 d’octubre. Dimarts, 7 d’octubre, la parròquia de Sant Vicenç Màrtir es va omplir de gom a gom, per retre-li un sentit homenatge de comiat. Un homenatge que no va deixar ningú indiferent.
«Coherent fins al final.» Amb aquestes paraules, la Julita recordava serenament una de les qualitats públiques més evidents del Miquel. Una qualitat tan absent avui dia...
A Sant Vicenç dels Horts, i a tot arreu, ens fan falta homes i dones, amb uns principis tan ben assentats com els que tenia el Miquel. Amb uns valors clars i valents. Amb la paraula justa en el moment precís. Honest i senzill. Admirable.
Estimava la terra i la treballava amb sentiment. I la tristor se’l menjava en silenci quan pensava en la transformació d’aquest poble, on cada parcel·la de camp esdevindrà un bloc de pisos. Estimava la terra i ha tornat a la terra.
Però ens ha deixat un exemple a seguir. Un exemple de lluita i perseverança. Un referent de qualitats humanes, en una època de prioritats materials. En un moment on només sabem veure la cara rendible de les coses, i no el pes dels sentiments i la grandesa de la humilitat.
Miquel, et trobarem a faltar, també des de la nostra petita barraca política, on mai ens va faltar el teu consell, amb paraules i amb silencis.
Tant de bo Sant Vicenç dels Horts tingués el privilegi de comptar amb polítics i dirigents de la teva talla. Tant de bo tots els que pretenem treballar per Sant Vicenç, des de qualsevol grup polític o entitat, fóssim capaços de trepitjar la terra amb la fermesa que tu ho feies. Sempre honestament i humilment. Amb coherència fins al final.
Gràcies per tot el que m’has ensenyat, sense saber-ho.
Visca la terra!
Imma Prat i Salvans
Regidora d’ERC-SVH
Subscriure's a:
Missatges (Atom)