En aquests moments de la celabració de la Miassa de comiat d’en Miquel no crec que facin falta moltes paraules per sentir-nos emocionalment molt units, i la posada en comú dels nostres records i vivències d’ell arribaran fàcilment al nostre cor tan entristit.
Tota la premsa com també la ràdio i altres mitjans de comunicació van plens de notícies a l’entorn de crisis immobiliàries i financeres i ens diuen els experts que la crisi econòmica serà llarga i molt difícil i que suposarà canvis en el sistema productiu i financer internacionalitzat i globalitzat.
El mercat està fent catacrecs i moltes empreses ajusten les seves plantilles de personal o pleguen i així s’engrosseixen els col.lectius de marginats i pobres.
Estem contagiats i contaminats d’uns vents bastant huracanats de malestars econòmics.
En aquesta situació és urgent fer una bona reflexió i posar en el nostre inventari, en l’actiu del nostre balanç personal, els valors heretats de persones com en Miquel que han lluitat durant molts anys per incrementar el patrimoni social, humà i espiritual de les persones concretes del nostre país. Persones com Cassià Just, exabat de Montserrat, Joan Carrera i tants d’altres que han treballat no pas sense dificultats i amb molta dedicació i esperit creatiu, perquè el bé col.lectiu i comunitari prevalgui per damunt dels egoismes personals que porten a l’especulació i a l’enriquiment de pocs i empobreixen a la majoria, creant així situacions greus de desigualtats i injustícies.
La crisi tan forta, econòmicament parlant, té causes clares en la manca de valors socials i espirituals. Cal passar de l’acumulació del tenir a la riquesa del ser persones amb consciència de la irrenunciable dignitat de la vida dels humans.
Incrementem els nostres valors socials del respecte, la tolerància, l’equitat, i acompanyem i que vagin acompanyats dels valors de l’esperit especialment d’un cor net i humil, i així tindrem una gran incidència en el benestar social i personal.
Contagiem-nos la pau interior i el silenci tan necessaris en temps de molts sorolls mediàtics que bloquegen la nostra capacitat d’escoltar i ens impedeix d’acompanyar-nos en el camí dificultós de la vida quaotidiana.
Josep Ma Sanglas
divendres, 31 d’octubre del 2008
dimecres, 22 d’octubre del 2008
RECORD
El dia 7 d’octubre acompanyàrem el Miquel, un amic entranyable. Per la Julita un company admirable, i que tenien l’estimació com a dò més preuat. Pels fills Francesc, Marc i Núria, un pare que es donava a ells per tot.
Com a amic de tota la vida, estic segur que el seu exemple de donació, pel que fa a servei als altres, quedarà sempre més en el meu record i m’ajudarà en el compromís.
Tots l’estimarem molt i sempre estarà amb nosaltres, encara que sigui des de la seva estrella, que farà més llum que mai, vetllant per la família i tots els que hem tingut la sort de viure amb ell una vertadera amistat.
Déu ens porta proves molt dures, que ens han d’enfortir.
Tu Julita, exemple de fe, de creença, viscuda colze a colze amb el Miquel, en el teu dolor et conforta el pensar que has lluitat per ell, i estàs segura que ha assolit un altre estadi, millor que aquest on vivim.
Miquel t’estimarem sempre.
Gràcies per els anys viscuts.
Joan Moyés/Antònia Munné
GAVÀ, 22 d’octubre de 2008
Com a amic de tota la vida, estic segur que el seu exemple de donació, pel que fa a servei als altres, quedarà sempre més en el meu record i m’ajudarà en el compromís.
Tots l’estimarem molt i sempre estarà amb nosaltres, encara que sigui des de la seva estrella, que farà més llum que mai, vetllant per la família i tots els que hem tingut la sort de viure amb ell una vertadera amistat.
Déu ens porta proves molt dures, que ens han d’enfortir.
Tu Julita, exemple de fe, de creença, viscuda colze a colze amb el Miquel, en el teu dolor et conforta el pensar que has lluitat per ell, i estàs segura que ha assolit un altre estadi, millor que aquest on vivim.
Miquel t’estimarem sempre.
Gràcies per els anys viscuts.
Joan Moyés/Antònia Munné
GAVÀ, 22 d’octubre de 2008
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Testimoni dels companys de la Unió de Pagesos
(Testimoni llegit per en Lluís Parés al final de l'enterrament)
Amic Miquel, company Miquel,
Hem demanat a la Julita poder dir avui unes paraules.
Tenim la necessitat de fer-ho perquè volem agrair-te la paciència que has tingut durant tants anys. Tots els dimarts, cada dimarts, sense faltar mai a cap reunió. Aguantant llargues reunions amb discussions, a vegades més amables, a vegades més aferrissades. Amb ma esquerra has sabut portar un grup de 10 pagesos, amb un caràcter, a vegades, no gens fàcil.
La teva constància ens ha de servir d’exemple. No has fallat mai a cap reunió, ni de la comarca, ni del Parc Agrari, ni a nivell nacional. El primer dissabte de cada mes a Vilafranca. Fins i tot quan la malaltia ja t’impedia conduir, vas seguir venint amb el cotxe dels companys.
Com que ens és difícil trobar paraules pròpies, les hem buscat en els poetes.
Des de jove et vas comprometre amb la lluita perquè enyoraves les primaveres lliures, per això et vas comprometre amb el moviment de les joventuts de l’Església i amb la Unió de Pagesos. És per això que t’hem portat aquest sarró dels primers anys de la Unió. Anys en els que vas emprendre el llarg viatge, que ha estat ple de coneixences, ple d’aventures, d’il·lusions i ple de lluites.
Però un trist atzar potser t’ha aturat, i t’ha fet caure a terra, abans d’hora. Et portem un pom de flors vermelles. Volen simbolitzar totes les teves lluites i les de totes les persones que formem la Unió de Pagesos.
Ara tens el privilegi de veure aquesta vall del Llobregat des de dalt de la carena, com tantes vegades l’hem pensat i somiat junts.
Ara que des de dalt de la carena pots veure la vall, ara pots triar com la vols veure.
Ara la pots veure sense la degradació a que l’ha portat el malentès progrés.
Ara la pots veure plena de pagesos i arbres fruiters.
Ara la pots veure amb el seu riu que, quan s’enfada, és cabalós i vermell.
Ara que tens aquest privilegi, a nosaltres ens provoca enyorança. Però també ens dóna força i empenta, i ens obliga a continuar la lluita que hem fet junts tots aquests anys, en la defensa de l’espai agrari.
El teu record ens encoratja a continuar, i sabem que estaràs present amb nosaltres.
Per això avui no et diem adéu, et diem: fins el dimarts que ve.
Sant Vicenç dels Horts, a 7 d’octubre de 2008
Amic Miquel, company Miquel,
Hem demanat a la Julita poder dir avui unes paraules.
Tenim la necessitat de fer-ho perquè volem agrair-te la paciència que has tingut durant tants anys. Tots els dimarts, cada dimarts, sense faltar mai a cap reunió. Aguantant llargues reunions amb discussions, a vegades més amables, a vegades més aferrissades. Amb ma esquerra has sabut portar un grup de 10 pagesos, amb un caràcter, a vegades, no gens fàcil.
La teva constància ens ha de servir d’exemple. No has fallat mai a cap reunió, ni de la comarca, ni del Parc Agrari, ni a nivell nacional. El primer dissabte de cada mes a Vilafranca. Fins i tot quan la malaltia ja t’impedia conduir, vas seguir venint amb el cotxe dels companys.
Com que ens és difícil trobar paraules pròpies, les hem buscat en els poetes.
Des de jove et vas comprometre amb la lluita perquè enyoraves les primaveres lliures, per això et vas comprometre amb el moviment de les joventuts de l’Església i amb la Unió de Pagesos. És per això que t’hem portat aquest sarró dels primers anys de la Unió. Anys en els que vas emprendre el llarg viatge, que ha estat ple de coneixences, ple d’aventures, d’il·lusions i ple de lluites.
Però un trist atzar potser t’ha aturat, i t’ha fet caure a terra, abans d’hora. Et portem un pom de flors vermelles. Volen simbolitzar totes les teves lluites i les de totes les persones que formem la Unió de Pagesos.
Ara tens el privilegi de veure aquesta vall del Llobregat des de dalt de la carena, com tantes vegades l’hem pensat i somiat junts.
Ara que des de dalt de la carena pots veure la vall, ara pots triar com la vols veure.
Ara la pots veure sense la degradació a que l’ha portat el malentès progrés.
Ara la pots veure plena de pagesos i arbres fruiters.
Ara la pots veure amb el seu riu que, quan s’enfada, és cabalós i vermell.
Ara que tens aquest privilegi, a nosaltres ens provoca enyorança. Però també ens dóna força i empenta, i ens obliga a continuar la lluita que hem fet junts tots aquests anys, en la defensa de l’espai agrari.
El teu record ens encoratja a continuar, i sabem que estaràs present amb nosaltres.
Per això avui no et diem adéu, et diem: fins el dimarts que ve.
Sant Vicenç dels Horts, a 7 d’octubre de 2008
Pregàries
El camp, la teva passió.
La familia, la teva vida.
Persona de poques paraules; tranquil, afable, disposat a donar un cop de mà…
I per damunt de tot, un home bo, a qui sempre recordarem. Preguem…
Durant la malaltia hem passat dies de tot. El que no ens ha faltat mai és l’esperança. Primer en la guareció, després dèiem: Facis la vostra voluntat.
Et donem gràcies Senyor pel do de la Fe, que ha donat sentit a tot el que hem passat: als duotes, les pors, les alegries, l’acceptació de la realitat…
En tot moment t’hem sentit aprop i ens has donat coratge, pau i fortalesa.
Gràcies Senyor. Preguem…
Perquè siguem fidels al teu testimoni, tu que has estat el nostre pare, amic i mestre. Preguem…
Senyor, En aquests moments de dolor per la separació del Miquel, et donem gràcies pel do de la seva amistat, del seu testimoni de Fe, per haver pogut compartir tants moments de joia i també difícils a causa del seu comprimís i el seu amor a l’Església i al país, d’haver pogut compartir tantes hores d’alegria i d’angoixa amb la familia i els amics.
Concedèix-li, Senyor, de gaudir de la teva presència i que un dia poguem retrobar-nos tots junts al Cel.
Nosaltres volíem l’amic per sempre, però la vida no detura el seu curs.
Avui ens amara una tristor serena per l’amic que ens deixa. Aquest arbre tan gran, de fruits generosos i ombra acollidora, ja no hi és. En el buit
que queda hi posarem records, agraïment, tendresa, enyorança…
Ara volem manifestar una profunda gratitud per tot el que hem rebut d’en Miquel.
La nostra pregària és per ell; per tot el que ens ha donat; per la sòlida amistat que ens ha fet caminar junts molts anys i estimar-nos. Preguem…
Preguem per la Julita, el Marc, la Núria, el Francesc i la Susanna, i el Pau i el Jordi, perquè sàpiguen acceptar l’absència del Miquel amb la mateixa serenor amb la que ell va afrontar la seva malaltia. Que sapiguem acompanyar-los i fer-los costat en aquest difícil procés que ara comencen, trobant en cada moment les paraules i els gestos més reconfortants. Preguem.
Són moltes les celebracions, costellades, calçotades, dinars de Cap d’Any... que la família Margarit hem fet els darrers anys a Sant Vicenç. El menjador de baix de Can Reverter, de llarg el menjador més gran i més bonic de la família, ha estat l’espai ideal per poder-hi cabre tots. Els Reverter ens han cedit sempre generosament aquest espai, i perquè tots poguéssim disfrutar d’un bon àpat, el Miquel, com a amfitrió, ha estat sempre el primer en l’ingrata tasca de preparar les graelles i coure el menjar.Que aquest exemple de treball, sacrifici i dedicació silenciosa i abnegada pel gaudi dels altres, una constant en la seva vida, ens serveixi de model. Preguem.
La familia, la teva vida.
Persona de poques paraules; tranquil, afable, disposat a donar un cop de mà…
I per damunt de tot, un home bo, a qui sempre recordarem. Preguem…
Durant la malaltia hem passat dies de tot. El que no ens ha faltat mai és l’esperança. Primer en la guareció, després dèiem: Facis la vostra voluntat.
Et donem gràcies Senyor pel do de la Fe, que ha donat sentit a tot el que hem passat: als duotes, les pors, les alegries, l’acceptació de la realitat…
En tot moment t’hem sentit aprop i ens has donat coratge, pau i fortalesa.
Gràcies Senyor. Preguem…
Perquè siguem fidels al teu testimoni, tu que has estat el nostre pare, amic i mestre. Preguem…
Senyor, En aquests moments de dolor per la separació del Miquel, et donem gràcies pel do de la seva amistat, del seu testimoni de Fe, per haver pogut compartir tants moments de joia i també difícils a causa del seu comprimís i el seu amor a l’Església i al país, d’haver pogut compartir tantes hores d’alegria i d’angoixa amb la familia i els amics.
Concedèix-li, Senyor, de gaudir de la teva presència i que un dia poguem retrobar-nos tots junts al Cel.
Nosaltres volíem l’amic per sempre, però la vida no detura el seu curs.
Avui ens amara una tristor serena per l’amic que ens deixa. Aquest arbre tan gran, de fruits generosos i ombra acollidora, ja no hi és. En el buit
que queda hi posarem records, agraïment, tendresa, enyorança…
Ara volem manifestar una profunda gratitud per tot el que hem rebut d’en Miquel.
La nostra pregària és per ell; per tot el que ens ha donat; per la sòlida amistat que ens ha fet caminar junts molts anys i estimar-nos. Preguem…
Preguem per la Julita, el Marc, la Núria, el Francesc i la Susanna, i el Pau i el Jordi, perquè sàpiguen acceptar l’absència del Miquel amb la mateixa serenor amb la que ell va afrontar la seva malaltia. Que sapiguem acompanyar-los i fer-los costat en aquest difícil procés que ara comencen, trobant en cada moment les paraules i els gestos més reconfortants. Preguem.
Són moltes les celebracions, costellades, calçotades, dinars de Cap d’Any... que la família Margarit hem fet els darrers anys a Sant Vicenç. El menjador de baix de Can Reverter, de llarg el menjador més gran i més bonic de la família, ha estat l’espai ideal per poder-hi cabre tots. Els Reverter ens han cedit sempre generosament aquest espai, i perquè tots poguéssim disfrutar d’un bon àpat, el Miquel, com a amfitrió, ha estat sempre el primer en l’ingrata tasca de preparar les graelles i coure el menjar.Que aquest exemple de treball, sacrifici i dedicació silenciosa i abnegada pel gaudi dels altres, una constant en la seva vida, ens serveixi de model. Preguem.
divendres, 10 d’octubre del 2008
Notícia al suplement "El far" - "El Periódico"
"Fallece Miquel Reverter, líder histórico de Unió de Pagesos en el Baix Llobregat"
Homilia de la celebració del comiat
MIQUEL REVERTER, 7 d'octubre del 2008. Sant Vicenç dels Horts
Els amics ens sentim ben units amb la Julita, els fills, Francesc, Marc i Núria, amb la Susanna, amb la germana Maria Assumpció el germà Josep i cunyada Asumpció, i tota la família. I amb ells donem gràcies a Déu per la vida del Miquel, que ens ha regalat tots aquests anys. Havíem desitjat que hi fos més temps entre nosaltres -que hi serà d'una altra manera- però ens consola el fet que han sigut anys intensos i que heu pogut estar al costat d'ell en aquest darrer tram de la seva vida, assaborint bells moments i ben units. Ho fem aquí a l’Església de Sant Vicenç, on fa quinze anys també celebràvem, amb tant de goig i agraïment, l’aniversari 25 del vostre casament.
El Miquel ha fet honor al seu nom. L'Arcàngel té el nom de lluitador. I efectivament, ha lliurat un bon combat. No s'ha rendit mai. I sempre ha mantingut la fortalesa d'ànim i la serenor per afrontar els moments difícils. Un home d'una gran resistència, entrenat a les males jugades del temps, que fa anar una collita en orris. Un home recte, sense giragonses, que ha entomat la malaltia com qui accepta una pluja fora de temps i no s'hi rebela.
El Miquel, pràcticament no s'ha queixat. -Com va Miquel? -Li déiem. -No jo bé! Si em trobo bé...! Però la malaltia també, afegia sorneguer...amb aquell humor de saviesa pagesa, que diu sense acabar de dir, però que s'enten tot.
Ha trepitjat el seu terròs sempre, fins que les cames l'han pogut portar al camp. Jubilar-se no volia dir renunciar-hi, sinó fer alguna cosa pel plaer de fer-la, sense les presses i el neguit professional. I tenia les seves estimades oliveres ben a prop, a dins de casa com qui diu, i podi vigilar-les que no s'hi abraonés algun estol d'estornells...
Tenia, té, els nets, el Pau i el Jordi, aquesta fornada de canalla que li tenien el cor robat amb les seves sortides enginyoses i amb l'enrenou que feien fins i tot a l'hospital...La família, la terra, Sant Vicenç dels Horts...A Molins hi havia trobat la dona, el cor, i la fira...i el pregó ... i a Sant Vicenç hi tenia els peus, les arrels, la sava...i des d'aquesta realitat tant propera tenia tot Catalunya, amb tants amics de la JAC de totes les comarques, i amb tantes il.lusions i fe compartides i amb la seva Unió de Pagesos. N'explicava les discussions com si encara s'hi trobés...cada dimarts ja se savia...I resseguia l'AVUI per sentir el batec del país i assenyalar tot el que quedava per fer, des del seu sentit de compromís que havia après de ben jove. Ha plantat arbres de tota mena i molts dels que sou aquí teniu un bell record de la seva amistat i de saber plantar-los com cal, com s’ha de fer amb un Castell d’aquests dels castellers...I hem pogut ser acollits a Ca’l Reverter, per sopar, per a fer-hi festa, o fins i tot estada llarga...Sempre ens hem sentit acollits.
Aquests darrers anys, amb la Julita, han pogut refer amistats d’anys i fins i tot recuperar la memòria d'aquells temps –els papers de la JAC –entre aquests papers hi vam trobar aquella obre de teatre de l’Enric- en què es van conèixer tot resseguint comarques. Un bon gruix de trobades, de dinars, d'aniversaris...que la vostra tribu, tant ampla, feu amb una trsaça i dedicació extraordinaris i envejables...les frases, les fotos d'àlbum i els records van teixint aquest humus familiar i d'amistat del qual s'alimenta tot, com el planter del Miquel.
Ha estat doncs una vida intensa, disfrutada, compartida, de records profunds i agraïts...l'important és viure amb intensitat. El Miquel ha viscut amb passió la vida i l'ha compartit intensament amb la Julita...Per això el seu fruit, els llucs del seu arbre, tenen la sava que els donarà la força d'ara endavant.
Com ho hem escoltat de l’evangeli, amb aquesta comparació que fa Jesús. La llavor, per a nèixer i donar fruit, ha de fer com si es morís. Això no és solament una metáfora per explicar el misteri de la mort sinó per a explicar sobretot, el misteri de la vida. És en la vida que ja donem pas a una nova manera de ser, que és estimar i donar-se als altres...
I això no es fa sense posar-hi tot el que som i sentim, sense morir a aspectes que frenen les nostres capacitats d’estimar, de madurar i de crèixer. No es fa sense esforç. Ara que prediquem tant la cultura de l’esforç, cal que ens admirallem en testimonis com el del Miquel, que com li deia a la Julita, el primer és el primer, tot deixant altres coses que també li plaïen però havia de sacrificar-les.
Ho heu compartit tot, oi Julita, totes les decisions i per això se’na va, deies, com la meitat de la teva vida – el tindràs d’una altra manera, com ha estat també aquest temps, amb què heu pogut assaborir noves emocions, sentiments i conviccions. Avui, m’has dit, també és resta laudes amb ell, al matí, les laudes de Montserrat que es retransmeten en directe per radioestel. Ho has fet d’una altra manera. Com el Marc i el Francesc i la Núria el trobareu i hi parlareu d’una altra manera...però el tindreu a prop.
El Miquel ha estat una benedicció per a tots vosaltres, per a tots nosaltres. Déu envia els seus àngels que ens protegiesen i ens conforten i ens animen a treballar pels altres, pel Regne de la Justicia i de la Pau. Ell, el Miquel, ha estat un d’ells que ha marcat els senyals de pista perquè retrobem el Senyor en tota la seva Creació.
Que l’arcàngel Sant Miquel el porti a la presencia del Pare de tot Bé, de tot Consol i de tota Pau. Amén.
Josep Ma Fisa
Els amics ens sentim ben units amb la Julita, els fills, Francesc, Marc i Núria, amb la Susanna, amb la germana Maria Assumpció el germà Josep i cunyada Asumpció, i tota la família. I amb ells donem gràcies a Déu per la vida del Miquel, que ens ha regalat tots aquests anys. Havíem desitjat que hi fos més temps entre nosaltres -que hi serà d'una altra manera- però ens consola el fet que han sigut anys intensos i que heu pogut estar al costat d'ell en aquest darrer tram de la seva vida, assaborint bells moments i ben units. Ho fem aquí a l’Església de Sant Vicenç, on fa quinze anys també celebràvem, amb tant de goig i agraïment, l’aniversari 25 del vostre casament.
El Miquel ha fet honor al seu nom. L'Arcàngel té el nom de lluitador. I efectivament, ha lliurat un bon combat. No s'ha rendit mai. I sempre ha mantingut la fortalesa d'ànim i la serenor per afrontar els moments difícils. Un home d'una gran resistència, entrenat a les males jugades del temps, que fa anar una collita en orris. Un home recte, sense giragonses, que ha entomat la malaltia com qui accepta una pluja fora de temps i no s'hi rebela.
El Miquel, pràcticament no s'ha queixat. -Com va Miquel? -Li déiem. -No jo bé! Si em trobo bé...! Però la malaltia també, afegia sorneguer...amb aquell humor de saviesa pagesa, que diu sense acabar de dir, però que s'enten tot.
Ha trepitjat el seu terròs sempre, fins que les cames l'han pogut portar al camp. Jubilar-se no volia dir renunciar-hi, sinó fer alguna cosa pel plaer de fer-la, sense les presses i el neguit professional. I tenia les seves estimades oliveres ben a prop, a dins de casa com qui diu, i podi vigilar-les que no s'hi abraonés algun estol d'estornells...
Tenia, té, els nets, el Pau i el Jordi, aquesta fornada de canalla que li tenien el cor robat amb les seves sortides enginyoses i amb l'enrenou que feien fins i tot a l'hospital...La família, la terra, Sant Vicenç dels Horts...A Molins hi havia trobat la dona, el cor, i la fira...i el pregó ... i a Sant Vicenç hi tenia els peus, les arrels, la sava...i des d'aquesta realitat tant propera tenia tot Catalunya, amb tants amics de la JAC de totes les comarques, i amb tantes il.lusions i fe compartides i amb la seva Unió de Pagesos. N'explicava les discussions com si encara s'hi trobés...cada dimarts ja se savia...I resseguia l'AVUI per sentir el batec del país i assenyalar tot el que quedava per fer, des del seu sentit de compromís que havia après de ben jove. Ha plantat arbres de tota mena i molts dels que sou aquí teniu un bell record de la seva amistat i de saber plantar-los com cal, com s’ha de fer amb un Castell d’aquests dels castellers...I hem pogut ser acollits a Ca’l Reverter, per sopar, per a fer-hi festa, o fins i tot estada llarga...Sempre ens hem sentit acollits.
Aquests darrers anys, amb la Julita, han pogut refer amistats d’anys i fins i tot recuperar la memòria d'aquells temps –els papers de la JAC –entre aquests papers hi vam trobar aquella obre de teatre de l’Enric- en què es van conèixer tot resseguint comarques. Un bon gruix de trobades, de dinars, d'aniversaris...que la vostra tribu, tant ampla, feu amb una trsaça i dedicació extraordinaris i envejables...les frases, les fotos d'àlbum i els records van teixint aquest humus familiar i d'amistat del qual s'alimenta tot, com el planter del Miquel.
Ha estat doncs una vida intensa, disfrutada, compartida, de records profunds i agraïts...l'important és viure amb intensitat. El Miquel ha viscut amb passió la vida i l'ha compartit intensament amb la Julita...Per això el seu fruit, els llucs del seu arbre, tenen la sava que els donarà la força d'ara endavant.
Com ho hem escoltat de l’evangeli, amb aquesta comparació que fa Jesús. La llavor, per a nèixer i donar fruit, ha de fer com si es morís. Això no és solament una metáfora per explicar el misteri de la mort sinó per a explicar sobretot, el misteri de la vida. És en la vida que ja donem pas a una nova manera de ser, que és estimar i donar-se als altres...
I això no es fa sense posar-hi tot el que som i sentim, sense morir a aspectes que frenen les nostres capacitats d’estimar, de madurar i de crèixer. No es fa sense esforç. Ara que prediquem tant la cultura de l’esforç, cal que ens admirallem en testimonis com el del Miquel, que com li deia a la Julita, el primer és el primer, tot deixant altres coses que també li plaïen però havia de sacrificar-les.
Ho heu compartit tot, oi Julita, totes les decisions i per això se’na va, deies, com la meitat de la teva vida – el tindràs d’una altra manera, com ha estat també aquest temps, amb què heu pogut assaborir noves emocions, sentiments i conviccions. Avui, m’has dit, també és resta laudes amb ell, al matí, les laudes de Montserrat que es retransmeten en directe per radioestel. Ho has fet d’una altra manera. Com el Marc i el Francesc i la Núria el trobareu i hi parlareu d’una altra manera...però el tindreu a prop.
El Miquel ha estat una benedicció per a tots vosaltres, per a tots nosaltres. Déu envia els seus àngels que ens protegiesen i ens conforten i ens animen a treballar pels altres, pel Regne de la Justicia i de la Pau. Ell, el Miquel, ha estat un d’ells que ha marcat els senyals de pista perquè retrobem el Senyor en tota la seva Creació.
Que l’arcàngel Sant Miquel el porti a la presencia del Pare de tot Bé, de tot Consol i de tota Pau. Amén.
Josep Ma Fisa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
