(CONTEMPLANT UN XIPRER PLANTAT AL JADRÍ DE CASA)
Quan aixequem els ulls per admirar aquest arbre, símbol de fortalesa, pau i serenor, resistent al vent de tramuntana, no podem deixar de pensar que fa honor a qui el va plantar.
Quan aixequem els ulls per admirar aquest arbre, és una manera de poder gaudir de l’amistat que el Miquel Reverter ens va regalar. I no podem, alhora, deixar de fer-ne una comparança.
Quan aixequem els ulls per admirar aquest arbre, també recordem la seva fortalesa d’ànim i de serenor davant els moments difícils, resistent als mals vents, recte i senzill. Sense floritures, però fort i coherent amb els seus principis.
Quan aixequem els ulls per admirar aquest arbre i contemplem el punt on sembla que toqui el cel, se’ns fa més present l’exemple de vida del Miquel, la seva grandesa de cor i d’esperit.
El seu record ens ha d’encoratjar a créixer com a persones per poder així assolir la fortalesa necessària per combatre “les males jugades del temps”.
Bon Nadal!
Montse Navarro i Ton Masip
diumenge, 28 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada